Sant Jordi

Ens omple d'orgull i satisfacció...;) FELICITAR A LES NOSTRES GUANYADORES DELS JOCS FLORALS!!!
ENHORABONA, NOIES!!

ESTEL

DANA

JUDITH

Una de por i una d'estraterrestres

Amb una mica de retard, però ja tenim aquí els dos darrers micro-relats guanyadors!   

En aquesta ocasió les consignes van ser incloure les frases: "En mi vida había pasado tanto miedo" i "I tu, creus en els extraterrestres?" a les diferents històries.

Us presentem doncs, els relats més votats.

Enhorabona, David Carpintero i Miquel Garcia! Molt bona imaginació! ;)

De convivencias

Me llamo Pau y son las cinco de la mañana. No estoy levantado, solo despierto en la cama porque estoy nervioso. Cuando me levante, me iré de convivencias con el colegio. Me acuerdo, cuando sólo iba a tercero de Primaria y eran mis segundas convivencias. Jugamos a un montón de juegos divertidos, bailamos en la discoteca... y, sobretodo, recuerdo ¡aquella noche! En mi vida había pasado tanto miedo. Fue esa misma noche de convivencias cuando vi una sombra y le tiré el primer zapato que tenía a mano. Al amanecer, me di cuenta de que a quién le tiré el zapato era mi amigo. Más que nada porque tenía un chichón.

David Carpintero

I tu, creus en els extraterrestres?

Hola, sóc l'Aloe i treballo d'astrònoma. Consisteix en estudiar les estrelles i els planetes. Però, cada cop que conec algú i els parlo de la meva feina, em diuen coses com: "I tu, creus en els extraterrestres?"; "De què estan fets?" O... "Quan aniran a l'espai per caçar-ne un?"

Aquestes preguntes em fan treure foc pels queixals. Realment pensen que els revelaré informació sobre el meu planeta?

Miquel Garcia

David C.

Miquel G

"Sens dubte, la persona més interessant que he conegut mai"

Aquest era el nou repte pels alumnes de sisè del Club de Lectura a l'hora de redactar el seu micro-relat setmanal.
En quina mena de persona pensaríeu si haguéssiu de pensar en la persona més interessant que heu conegut mai? En Miquel, el nostre nou guanyador, ho té clar i us convidem a llegir la seva història.
Felicitats, Miquel... molt "interessant" ;)

Veritat o mentida?

Ahir va arribar una nena nova a la classe que es deia Iris i era, sens dubte, la persona més interessant que he conegut mai.
L'Iris em va dir que una vegada va anar a Tailàndia i va nedar amb taurons, es va llençar en paracaigudes al "Gran canó del Colorado" i que va fer puenting a la Torre Eiffel.
L'Alain no s'ho creu i diu que és mentida, però espero que l'Iris digui la veritat sobre les seves aventures i em convidi a fer-ne de noves!

Musical & Berenar solidari

Benvolgudes famílies dels alumnes de sisè,

Els nois i noies de 6èA Cassiopea i de 6èB Andròmeda us convidem a veure el nostre espectacle de coreografies el dia 23 de març a les 4 de la tarda. El mateix dia 23 hem organitzat l’esmorzar solidari per a tots els nens i nenes d'Infantil i Primària, que pels alumnes i familiars de sisè, serà un berenar solidari, un cop acabi l’espectacle. Aquest consistirà en un tros de coca i una xocolatina de xocolata amb llet. El seu preu serà 3€. 

Des de fa uns anys els nens i nenes de 6è fem un agermanament amb l’Associació Hlayiseka, amb seu a Maputo (capital de Moçambic). Allà es desenvolupa una intervenció socioeducativa en el medi rural per a nens i nenes que viuen als carrers.

Trobareu més informació sobre l’Hlayiseka al tríptic que adjuntem.

Tots els beneficis d’aquest berenar aniran destinats, íntegrament, a l’Hlayiseka.

Serà una petita aportació per a nosaltres, però significarà molt per a ells. Amb la vostra col·laboració podreu canviar moltes coses.

Us animem a col·laborar en el nostre berenar solidari!!!!

Alumnes de Sisè.

¡Ya no puedo más!

Segur que més d'un cop i més de dos, han sortit aquestes paraules de la vostra boca... i és que de vegades, hi ha situacions que ens superen! Mireu si no, el que li passa a la pobre Manoli, un personatge inventat per l'Ariadna i que, tot i que no està gaire bé riure de les desgràcies alienes, avui ens ha fet somriure al club de lectura.
Enhorabona, Aridana!!!

¡Ya no puedo más!

Manoli trabajaba de "niñera" en una casa cuidando a una anciana medio sorda, un poco cegata y casi calva.

Manoli ya no podía más. Le tenía que cortar las uñas pestilentes de los pies, lavarle la cabeza que tenía llena de piojos... Un día Manoli se acercó a la abuela y le dijo: - ¡Ya no puedo más! ¡Yo me voy! La anciana la miró y siguió rascándose la cabeza. 

Manoli se dijo a si misma que ella se iba. Y así fue. Más tarde, la abuela no encontraba a Manoli y cuando vio una escultura, pensó que era ella y empezó a hablarle.

"Si em truca, li diré que sí"

A què o a qui diries que sí sense dubtar-ho? En el club de lectura hem esbrinat a qui li dirien els nostres alumnes, o més aviat els "alter-egos" dels nostres alumnes.
Aquí us deixem el primer micro-relat guanyador de la nova temporada del Club de Lectura! Enhorabona per la teva història, Ivet!!! ;)

LA TRUCADA DESAFORTUNADA

En John era un noi de 23 anys que vol ser monologuista. Eren les cinc de la tarda i en John va engegar la televisió. Va sortir un anunci que deia:
"Noves acadèmies a Madrid! Només per a monologuistes! Subscriu-te gratis! Si truques, et direm que sí!"

En John va obrir els ulls com dues taronges i ràpidament es va subscriure a l'acadèmia. Va pensar: "Doncs si em truquen, diré que sí"!
Al cap d'una setmana el van trucar, i ell de seguida va dir que sí, sense adonar-se que havia acceptat una feina per treballar a una funerària!!

Les nostres portades alternatives per a "Wonder"

Els alumnes de sisè del Club de Lectura de Wonder han fet les seves portades alternatives i han quedat així de bé!
Val molt la pena fer-hi un cop d'ull i mirar-les amb atenció perquè són boníssimes! Sens dubte, ja hi ha una bona colla més de nois i noies que han quedat captivats per l'August i la seva història.
Enhorabona per aquest mural tan xulo!!!

Les crispetes tenen vida pròpia

Potser no ho sabíeu... he de confessar que jo tampoc... però, les crispetes tenen vida pròpia! Així ens ho explica la Xènia en el seu micro-relat guanyador de la setmana. Enhorabona un cop més, Xènia! 
Des d'ara, em miraré les crispetes d'una altra manera ;)
Gaudiu de la lectura!

Quin ensurt!

Sóc la Cristina, la gran estrella de les tardes ideals, sóc una crispeta! Bé, encara no ho sóc; ara sóc un granet de blat de moro, però en qualsevol moment, seré una crispeta.

Només cal que arribi el... ahhhhhhhh!

No sé què passa!! Estic dins una màquina que emet calor, un aparell que els humans teniu a la cuina!

Estic molt espantada... la resta de granets de blat de moro estan deixant anar un "pop", com jo. 

"Pip, pip, pip". L'aparell s'ha apagat...sóc una crispeta!!!