dilluns, 18 de desembre del 2017

La nova J.K Rowling

Començo a sospitar que tenim entre nosaltres a la nova J.K.Rowling... La Jana Valls ha guanyat per quarta vegada el concurs de micro-relats! El que és evident és que hi té traça! No us perdeu la seva darrera història. Aquest cop el tema proposat ha estat "Qué hace mi perro cuando está solo en casa".
Enhorabona, Jana!
Vacaciones
Hola a todos, yo soy Ana y vivo en Valencia. Por fin ha llegado el día que tanto estaba esperando, ¡el último día de clases! Estoy muy nerviosa porque hoy mi familia y yo nos vamos de viaje a Londres. Bueno...al mismo tiempo estoy muy triste porque dejamos a mi perrita, Luna, sola en casa. Cuando hemos llegado al aeropuerto y estábamos ya a punto de despegar, he pensado: "¿Qué hará Luna estos días sola en casa?... Cuando llegue de viaje...lo descubriré.

dimecres, 13 de desembre del 2017

Odio haver de dir-te això, però...

Aquest cop la consigna pel nou microrelat era que aparegués la frase "Odio haver de dir-te això, però...". Els alumnes del Club de Lectura tenien ganes de provar a escriure el relat per parelles o grups de tres, així que ho hem fet d'aquesta manera.
Entre totes les històries, algunes de ben originals i sorprenents, els alumnes han destacat la que ens convida a un viatge per la "Via Wifi", escrit per la Xènia, la Judith i la Jana. Enhorabona, equip!

Emojilandia
Vet aquí una vegada, a milions d'anys lluny d'aquí existia una galàxia anomenada 
Via Wifi. Allà hi havia molts planetes...el planeta Samsung, el planeta Huawei, L.G, Sony, Blackberry i el més poblat de tots, el planeta IPhone. Els seus habitants no eren persones sinó simples emoticons.
Per fi havia arribat el gran dia, el dia de saber qui guanyaria el premi a l'emoji més usat de la Via Wifi. Tots esperaven impacients, quan de sobte va arribar el moment i quan van anunciar el guanyador, l'emojismile, l'emojilove li va dir: "Odio haver de dir-te això, però, tot i que has guanyat, tinc més fans que tu"


dimarts, 21 de novembre del 2017

La Meritxell ens ha fet un relat la mar d'interessant, si més no, els noms no ens han deixat "freds", ni sent del Pol Nord!
Gaudiu de la lectura del "Culi Culi"!
Enhorabona, Meritxell!






Culi Culi
Hola, em dic Salim Salam Salum i visc al Pol Nord. Aquí practiquem el "Tira't boles de neu", "L'arrossega't com els pingüins"... I és que a mi no m'agraden aquests jocs! "Jo sóc especial" em diuen els meus pares. Diuen que vaig caure del cel i que sóc fill del déu Culi Culi.
A mi m'agradaria coneixer-lo. Si un dia un geni em concedís tres desitjos, un seria conèixer el meu pare, el segon seria poder viure amb ell i el tercer i últim, dir-me com ell. No creieu que sona bé?


¿Qué harías tú si pudieses cambiar el mundo? ¡Nevadito lo tiene claro! No os perdáis su historia.
¡Enhorabuena, Xènia! Un relato estupendo ;)

Nevadito, el pequeño osito
Hola, soy Nevadito, un pequeño osito polar. Tengo seis años y vivo en la Antártida,si sois algo listos, con mi primera frase ya sabréis que no vivo en Hawaii.
Bueno, vamos al grano...no me gusta el frío: se me congelan las patitas, empiezo a tiritar... bufff!
El problema es que, obviamente en la Antártida hace muchísimo frío. Así que si pudiera cambiar el mundo, li primero que haría, sería hacer que no existiera el frío.

dijous, 26 d’octubre del 2017

"Mi momento favorito del día"

Tots tenim un moment al llarg del dia que ens agrada especialment... per uns és quan arribem a casa i per fi, podem seure al sofà i descansar una miqueta; per altres, quan abans d'anar a dormir, podem llegir una estona aquella història tan interessant que ens té tan enganxats...d'altres deleixen per que arribi el moment de menjar les postres o inclús n'hi ha que som especialment feliços quan veiem la cara d'algú que esperem que entri per la porta.
La Judith Ros ens explica en el micro-relat guanyador d'aquesta setmana, els moments preferits d'un personatge de ficció que es diu Jaime. No us el perdeu! Enhorabona, Judith!


Mi momento favorito del día
Hola, me llamo Jaime y me gustan mucho los estudios. Hoy os voy a explicar mi momento favorito del día. Yo no voy al colegio porque no quiero, pero os estaréis preguntando cómo sé tantas cosas. Pues bueno, os lo voy a explicar. A la hora de matemáticas, me voy a Numerolandia a contar con los números; a la hora de catalán, me voy a buscar a mi dragón y me voy con él a visitar el diccionario; a la hora de inglés, me teletransporto a Londres a comprar M&M y hablo en inglés con el cajero; a la hora de conocimiento del medio, me voy con las rosas y las margaritas a jugar... ¡Y estos son mis momentos favoritos del día!

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Un micro-relat esbojarrat!

Aquest cop, per fer el micro-relat, hem recorregut a l'atzar. Hem llençat els daus i la fortuna ha decidit la situació, el protagonista i el lloc on es desenvoluparia l'acció per a cada autor. Cadascú amb les seves indicacions, ha procurat embastar-ho tot per donar-li sentit i hi ha hagut una sèrie d'històries boges i simpàtiques. Entre elles, la guanyadora ha estat la del Biel Armengol que, a més a més, estava d'aniversari! Així que, Biel, moooooltes felicitats per duplicat ;)

                           La princesa Lyly
Hi havia una vegada un castell als afores d'una
ciutat on hi vivia la princesa Lyly, que era molt valenta. Tothom volia entrar al castell a robar el tresor de Lucacelisky. La Lyly n'estava tipa de tants atacs, així que se'n va anar a viure a una granja . Allà va trobar una capa màgica. La Lyly va fer una barrera protectora al castell i ningú més hi va entrar.

diumenge, 15 d’octubre del 2017

Preguntas con Pregunta Preguntando

I us preguntareu... què és aquest títol tan estrany? Doncs no és res més que el títol del darrer micro-relat guanyador en el nostre concurs setmanal en què la consigna era que aparegués l'oració "Alicia, me gustaría preguntarte algo".  Així, que no us el perdeu, amb tots vosaltres..."Preguntas con Pregunta Preguntando" del gran Arnau Artigas (el nostre paracaigudista preferit;)




Hola, soy Pregunta Preguntando y hoy en el concurso tenemos a Alicia y a Mentidoro.
El primer turno es para...¡Alicia! Primera pregunta:
- Alicia, me gustaría preguntarte algo...¿A ti te gustan los alumnos de sexto?
- Sí, son los mejores niños del mundo y trabajan muy, pero que muy bien.
La respuesta es...¡CORRECTA! Cien puntos para Alicia.


dimecres, 4 d’octubre del 2017

La Jana Valls torna a guanyar!

La Jana Valls s'ha tornat a situar en primera posició en el concurs de microrelats per segon cop consecutiu. Els seus companys han tornat a triar el seu relat com el millor d'aquesta segona edició.
Què podem dir? Mooooltes felicitats, Jana! 
Qui sap? Potser estem davant d'una futura gran escriptora! ;)

"Raons per les que la gent menteix"
Ahir a la nit, escoltant les notícies, em vaig sorprendre molt i de manera molt negativa. Vaig sentir que a una escola de Manresa s'havien creat diverses baralles a partir de diversos conflictes. Tot seguit, van entrevistar a un testimoni i el primer que va dir va ser que ell no estava involucrat a la baralla. De cop i volta, van emetre un vídeo on ell es veia clarament dins del conflicte. Vaig anar cap als meus pares i els vaig preguntar: "Per quines raons la gent menteix?"

diumenge, 1 d’octubre del 2017

Si yo fuese invisible

"Si yo fuese invisible" és el títol del primer micro-relat del curs. La nostra primera guanyadora de la temporada, per votació dels seus companys, ha estat la Jana Valls.
Aquí us deixem la seva història. Enhorabona, Jana! ;)

SI YO FUESE INVISIBLE 
Todo empezó en el Colegio Mayor de Madrid, un doce de septiembre. Era mi primer día de clase y el primer día que entraba allí. La gente me miraba raro, me sentía observado. Me parecía que no iba a hacer muy buenos amigos.
Un día, a la hora del recreo, se me acercó un grupo de niños, advirtiéndome de que no lo iba a pasar muy bien en aquel colegio. Y en ese preciso momento pensé: ¡Si yo fuese invisible!

Benvinguts al nou curs!

Una vegada més, iniciem un nou curs. Aquest cop ho fem acompanyats de dos grups "siderals" ;) Sisè A "Cassiopea" i Sisè B "Andròmeda". Així que a partir d'ara en tindreu notícies sovint, només entrant aquí.
Recordeu que us convidem a registrar-vos i a deixar els vostres comentaris, sempre des del respecte.
Us hi esperem!

Adelmai i Alícia

dimarts, 14 de febrer del 2017

"Tengo una condición"

El Sergio Borrego ha arrasat en la votació dels micro-relats, obtenint deu vots d'un total de setze amb aquesta història que us portem avui.
Moltíssimes felicitats, campió!
"Tengo una condición"
Hola, soy Pedro. Me he metido en un lío, os explicaré lo que ha pasado. Resulta que a mi me encanta ir a comprar, le pedí a mi madre que me dejara ir a hacer la compra i ella estuvo de acuerdo, pero me dijo: "Con una condición, me devolverás el cambio." Yo asentí con la cabeza. Me dio 50 euros,me los metí en el bolsillo y fui al supermercado. Cogí lo que ponía en la lista, me metí la mano en el bolsillo y... empecé a sudar... ¡lo único que había era un agujero más grande que mi puño!
Entonces miré uno de los tomates que había comprado y pensé: "Ya verás mi madre, con lo rata que es, tendré el culito así de rojo durante un tiempo."
Treinta minutos más tarde...tenía razón.

diumenge, 5 de febrer del 2017

El Joel torna a soprendre amb el seu micro-relat!

Atenció, tenim un guanyador "repetidor"!!! En Joel Magdaleno ha tornat a captivar als seus companys de Club de lectura amb el seu nou micro-relat que ens ha sobtat, sobretot, per la seva originalitat. Amb la consigna "heu d'utilitzar la frase - Jo voldria poder...- aquí teniu la història que ens ha escrit el Joel.
Enhorabona de nou, campió!

DIARI D'UN GUERRER
22/4/81 
Estimat diari, avui és el primer dia que entrem en territori enemic. Estic amb sis companys, un d'ells és el meu millor amic i a més, és qui em cobreix. Som a Afganistan, a un pis franc, esperant reforços.
25/5/81
Ho sento, diari, no he pogut escriure't gens, hem tingut uns quants problemes, però hem sortit vius. Escolta, diari, per si no et puc tornar a escriure...vull que sàpigues que ets un bon amic.
3/11/89
Hola, diari, sóc un company del teu amo, haig d'explicar-te que ha mort d'un infart. Però segur que estarà bé al cel perquè va fer un bon servei al Sills.

Diari: Ara voldria poder dir-li que no hi haurà ningú com ell.

dissabte, 28 de gener del 2017

Mireu, mireu...

Us heu fixat quines cares fan els alumnes del Club de Lectura de l'Odissea??? Què els passa?
Ahhhhh! Ja ho veig! Estan d'estrena!
Mireu, mireu,  on estan asseguts i on recolzen els llibres! Es tracta d'un nou invent que els permet disposar d'una petita taula per recolzar el llibre o la llibreta que utilitzen per prendre notes i treballar.
Se'ls veu contents! ;)



Si un genio me concediera tres deseos...

Què faríeu vosaltres si un geni de la llàntia us concedís tres desitjos? Aquest és el tema sobre el qual hem escrit aquest cop al Club de Lectura.
Aquí teniu el relat guanyador escrit per la Maria Bolde que ens està sorprenent cada dia amb les seves originals històries!
Felicitats, Maria!

Si un genio me concediera tres deseos...
Eran las diez de la noche, me pesaban los párpados y lo único que quería era acostarme. Así que eso hice. Se me estaban a punto de cerrar los ojos, cuando de repente... ¡me cayó una lámpara en la cabeza! Me hizo un buen chichón, pero lo bueno es que en el mismo instante, aparecí en una casa hecha de caramelo, apareciron ocho cachorritos de perro y unas bambas de hoquey nuevas. Cuando estaba a punto de comerme un trozo de la pared de mi casa, de jugar con los cachorritos y de probar mis bambas nuevas, todo desapareció de golpe y me desperté. 
¡Era todo un sueño! En ese momento pensé que si pudiera pedir tres deseos a un genio, uno de ellos sería repetir este sueño.


dissabte, 21 de gener del 2017

El misteri dels profes

Aquest cop és el text del Víctor Jurado el que han triat els seus companys com a guanyador del micro-relat que convidava a imaginar què li podríem preguntar a un/a mestra/e.
Enhorabona, Víctor!!

El misteri dels profes
Sempre m'he preguntat per què cada cop que li pregunto a algun profe quants anys té, mai em respon. No sé si és perquè nosaltres creiem que sembla més jove o més gran.
L'Alícia és molt simpàtica, potser ella m'ho diu.
- Alícia, m'agradaria preguntar-te...

dilluns, 16 de gener del 2017

Nou trimestre, nous grups als Clubs de Lectura!

Amb el segon trimestre es renoven els aires als Clubs de Lectura. 
Sota el títol "Algo que odio que me guste", ja tenim el primer guanyador del concurs de microrelats d'aquest període.
El Joel Magdaleno s'ha posat a la pell d'un "Youtuber" i ens ha regalat aquesta història. Esperem que la gaudiu tant com nosaltres.
Enhorabona, Joel!

"Algo que odio que me guste"
¡Hola, chicos!
Soy Santi y hoy os traigo un video que creo que os va a gustar. Trata sobre un chico que va criticando por las redes sociales. Así que cuando me llegó la noticia de que me había criticado a mi, decidí comentar uno de sus videos (no creí que le importase)... Pero, cuál fue mi sorpresa que al ver el video...¡casi me meo de la risa!
No me creo que ese personaje pueda ir criticando a youtubers, ese "hater" más que darme miedo, me provoca risa. Odio que me guste ese niño.
Bueno, no me voy a enrollar más, así que..."¡Dentro video!"