La meva futura companya
Tot va començar quan anava per un carrer i vaig escoltar un lladruc. Venia d'una caixa i vaig decidir anar a veure què passava. Em vaig trobar amb un gos que era un nadó. No sé com, però vaig notar una sensació d'amor a primera vista. És clar, me'l vaig endur! Quan vam arribar a casa, li vaig posar una manta molt ràpidament perquè estigués calent. Llavors vaig descobrir que duia un collar amb el nom de Gal.la, així que era una noia. Vaig trucar al número que hi havia al collar. Ningú va agafar el telèfon, així que me la vaig quedar jo i des d'aquell dia vaig saber que seria la meva futura companya.
Enhorabona, Pau!!! Ens has entendrit a tots amb la teva història!
Gracies Alícia
ResponEliminaOhhhhhh!!!! És un relat molt bonic i tendre, Pau!! Moltes felicitats!!!! ;)
ResponEliminafelicitats pau!!!!!
ResponEliminaFeliçitats pau ;)
Eliminamolt kuki
ResponEliminaPauet!!! Felicitats! M'ha encantat! Bon Nadal i feliç any nou! Passa t'ho bé i disfruta aquestes 2 setmanes sense cole :-)
ResponElimina