Doncs ara sí! Per fi, amb tots vosaltres... el Mannequin Challenge de 6èA Buenos Aires!
Gaudiu del vídeo.
dimarts, 20 de desembre del 2016
diumenge, 18 de desembre del 2016
Per tancar el concurs de micro-relats d'aquest trimestre, el títol proposat als alumnes ha estat "La meva futura companya/ El meu futur company". Hem tingut textos originals, romàntics i valents, però el text triat pels companys com a guanyador ha estat aquest del Pau Maza. Llegiu amb atenció:
La meva futura companya
Tot va començar quan anava per un carrer i vaig escoltar un lladruc. Venia d'una caixa i vaig decidir anar a veure què passava. Em vaig trobar amb un gos que era un nadó. No sé com, però vaig notar una sensació d'amor a primera vista. És clar, me'l vaig endur! Quan vam arribar a casa, li vaig posar una manta molt ràpidament perquè estigués calent. Llavors vaig descobrir que duia un collar amb el nom de Gal.la, així que era una noia. Vaig trucar al número que hi havia al collar. Ningú va agafar el telèfon, així que me la vaig quedar jo i des d'aquell dia vaig saber que seria la meva futura companya.
Enhorabona, Pau!!! Ens has entendrit a tots amb la teva història!
divendres, 16 de desembre del 2016
Mannequin challenge
Evidentment, no podíem evitar sumar-nos a la moda del mannequin challenge, amb aquests nens i nenes tan motivats! Però...on és la Mariona??? Volem mannequin challenge de la Mariona! Hi esteu d'acord?
Molt bé, nois! Sou uns artistes ;)
dilluns, 12 de desembre del 2016
El trimestre està arribant al final i amb ell, el primer concurs de micro-relats. La cosa està mooooolt igualada! Aquest cop el relat guanyador ha estat el de l'Éric Herrero...no us perdeu la seva història sobre "La clase que menos me gusta"
Enhorabona, Éric!!!
Enhorabona, Éric!!!
"Vaya día en clase"
Era 16 de diciembre a las 9:30 de la mañana, tocaba esa clase que todos odian... "Mates". Teníamos un examen, el de final de trimestre. Escuchaba el resonar de una excavadora que pasaba por delante del colegio. Los pájaros casi ni se oían. Yo estaba intentado concentrarme, pero se escuchaban unas risitas de fondo. En ese momento me dieron ganas de tirarle un lápiz al que se reía, pero me pareció poco ético. Así pues, seguí con el examen, los minutos corrían...le di el examen a la profesora no sin antes haberlo acabado entero.
La ley de Murphy no se equivocaba... saqué un 9,99... ¡Por una tilde!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)