"La noia del banc"
La noia del banc...allà asseguda, llegint i rellegint el que semblava una carta. Quan es rendia, plorava. Suposo que la carta era del seu estimat i, segurament, ell li havia promés que es trobarien i mai ho complia. Fins que, un dia de primavera, no la vaig veure a cap banc...no, no!!! No la vaig veure asseguda, però abraçant a un noi sí! I així van passar els anys i van crear una família ben gran i sense que ells ho sàpiguem, jo els conec a ells i tota la seva història...perquè sóc un cigne del llac!
Felicitats Emma
ResponEliminaMolt bé Emma
ResponEliminaMolt be Emma
ResponElimina