Mannequin Challenge 6èA

Doncs ara sí! Per fi, amb tots vosaltres... el Mannequin Challenge de 6èA Buenos Aires!
Gaudiu del vídeo.

VEURE EL VÍDEO

Per tancar el concurs de micro-relats d'aquest trimestre, el títol proposat als alumnes ha estat "La meva futura companya/ El meu futur company". Hem tingut textos originals, romàntics i valents, però el text triat pels companys com a guanyador ha estat aquest del Pau Maza. Llegiu amb atenció:

La meva futura companya

Tot va començar quan anava per un carrer i vaig escoltar un lladruc. Venia d'una caixa i vaig decidir anar a veure què passava. Em vaig trobar amb un gos que era un nadó. No sé com, però vaig notar una sensació d'amor a primera vista. És clar, me'l vaig endur! Quan vam arribar a casa, li vaig posar una manta molt ràpidament perquè estigués calent. Llavors vaig descobrir que duia un collar amb el nom de Gal.la, així que era una noia. Vaig trucar al número que hi havia al collar. Ningú va agafar el telèfon, així que me la vaig quedar jo i des d'aquell dia vaig saber que seria la meva futura companya.

Enhorabona, Pau!!! Ens has entendrit a tots amb la teva història!

Mannequin challenge

Evidentment, no podíem evitar sumar-nos a la moda del mannequin challenge, amb aquests nens i nenes tan motivats! Però...on és la Mariona??? Volem mannequin challenge de la Mariona! Hi esteu d'acord?

Molt bé, nois! Sou uns artistes ;)

VEURE VÍDEO

El trimestre està arribant al final i amb ell, el primer concurs de micro-relats. La cosa està mooooolt igualada! Aquest cop el relat guanyador ha estat el de l'Éric Herrero...no us perdeu la seva història sobre "La clase que menos me gusta"
Enhorabona, Éric!!!

"Vaya día en clase"

Era 16 de diciembre a las 9:30 de la mañana, tocaba esa clase que todos odian... "Mates". Teníamos un examen, el de final de trimestre. Escuchaba el resonar de una excavadora que pasaba por delante del colegio. Los pájaros casi ni se oían. Yo estaba intentado concentrarme, pero se escuchaban unas risitas de fondo. En ese momento me dieron ganas de tirarle un lápiz al que se reía, pero me pareció poco ético. Así pues, seguí con el examen, los minutos corrían...le di el examen a la profesora no sin antes haberlo acabado entero. 

La ley de Murphy no se equivocaba... saqué un 9,99... ¡Por una tilde!

Sabies que...?

Sabies que...? És el títol del darrer micro-relat guanyador. Aquest cop la nostra guanyadora ha estat la Sofia Quesada! Enhorabona,Sofia! Ets una gran escriptora.

"Sabies que...?"

Estimat diari,

Avui ha sigut un dia realmnet estrany per a mi.

Com ja saps, jo, igual que tots els meus companys de classe,som persones que estan tot el dia enganxades a la pantalla. En canvi aquell dissabte,sorprenentment vaig voler anar a la biblioteca, volia aprendre coses "noves". Vaig agafar

un exemplar de "Sabies que...?" i me'n vaig anar cap al parc a llegir una estona. De debò que no era jo! Perquè per primera vegada a la vida em sorprenien coses de les que sempre havia passat. A veure si a tu, diari, et sorpenen tant com a mi... 

Sabies que el so "shhhhhh" per a un nounat és tranquil.litzador perquè s'assembla al so que fa el ventre de la mare? O que és impossible morir aguantant-se la respiració?O que com més micro-relats facis, tindràs més imaginació?

Una visita molt especial!

Avui a Sisè hem rebut una visita moooolt especial! 

La Fernanda, el Vicente i en Sasa, educadors de Hlayiseka, que han vingut des de Moçambic i ens han regalat una hora del seu temps compartint amb nosaltres algunes de les seves experiències viscudes a la seva visita a Catalunya (com ara la sorprenent sensació de veure i tocar la neu per primer cop a la vida) però, sobretot, ens han explicat algunes coses més sobre la vida de molts infants a Maputo.

Ha estat especialment emocionant sentir les paraules d'agraïment del Vicente, per la implicació i l'energia que reben per part dels alumnes de la nostra escola i que és per a ells tan i tan important!

Tan debò ens poguéssim teletransportar i anar a passar sovint algunes tardes com aquesta amb tots els nois i noies de Hlayiseka!

"Los cinco mejores nombres para un villano maligno"

Aquest cop hem posat a prova la imaginació dels nens i nenes de sisè amb el títol ""Los cinco mejores nombres para un villano maligno". Aquesta ha estat l'espurna que ha generat alguns micro-relats molt bons, entre els quals, els alumnes del Club de Lectura han triat aquest, d'en Pau Gil. 
Enhorabona, Pau!

"Los cinco mejores nombres para un villano maligno"

Me llamo Raúl y de mayor quiero ser villano. Tengo cuatro amigos que piensan como yo. Se llaman Oriol, Bastian, Alex y Romero. Nuestro lema es R.O.B.A.R, como indican nuestras iniciales. 

Yo sé que tenemos los mejores nombres del mundo, ya que nos describen tal como somos y como seremos de mayores. Ya hemos cometido grandes robos, como vaciar el museo de Arquímedes, por ejemplo.

Yo soy feliz haciendo esto, así que...seguiré haciéndolo.

"A qui esperava la noia del banc?"

"A qui esperava la noia del banc?"... aquesta ha estat la pregunta al voltant de la qual els nois i noies del Club de Lectura dels micro-relats han redactat les seves històries i aquí us deixem la guanyadora... per segon cop un relat de l'Emma Salvany!!!! Moltes felicitats, Emma! Ets una gran escriptora!

"La noia del banc"

La noia del banc...allà asseguda, llegint i rellegint el que semblava una carta. Quan es rendia, plorava. Suposo que la carta era del seu estimat i, segurament, ell li havia promés que es trobarien i mai ho complia. Fins que, un dia de primavera, no la vaig veure a cap banc...no, no!!! No la vaig veure asseguda, però abraçant a un noi sí! 
I així van passar els anys i van crear una família ben gran i sense que ells ho sàpiguem, jo els conec a ells i tota la seva història...perquè sóc un cigne del llac!

Un dia "terrorífic"

Aquest curs el Halloween s'ha avançat i avui ha estat un dia "terrorífic"!!!

Hem començat amb un taller de mates fantasmagòric i hem acabat amb un passeig per la "Hounted House" que les teachers i uns quants "actors i actrius" de sisè ens han preparat i cada any es va superant!

Avui és el Sergio García el nou guanyador del nostre concurs de microrelats. La consigna aquest cop era incloure en algun moment l'oració "por eso me siento feliz".
Us convidem a gaudir de la lectura!

"La suerte que tengo"

Tengo mucha suerte por tener unos padres que me quieren, que me cuidan, me alimentan, me pagan mis caprichos... en fin, no es que sea millonario ni nada por el estilo, pero hay gente pobre que no tiene para comer, no se pueden comprar ropa ni ir al colegio ni nada.
Hay gente que dice que los que son millonarios tienen mucha suerte, pero no es así. ¡Por eso me siento feliz!

                                     

"El problema més gran que he tingut mai"

Ja tenim un nou micro-relat guanyador.
Als alumnes del Club de Lectura cada cop els costa més triar-ne un, ja que el nivell va pujant!
Aquest cop els alumnes han triat la història de l'Àlex Ramírez per l'originalitat de la trama. Moltes felicitats, Àlex!
Val la pena remarcar també l'esforç que estan fent molts alumnes per crear històries autènticament bones. És per això que avui publiquem la guanyadora i una més ;)

"El problema més gran que he tingut mai" per Àlex Ramírez

El problema més gran que he tingut  mai va ser el 20 de juliol de 2011. Aquell dia feien el sorteig de la Loteria i la meva mare m'havia donat la butlleta per que la guardés. El número era el 28.076. Quan va arribar la nit, van fer el sorteig. Com sempre, van començar a dir nombres i just quan em vaig adonar que havia perdut la butlleta...van dir el 28.076.

Quan el meu pare es va adonar de que l'havia perdut, em va esbroncar d'allò més, però després es va enrecordar que quan era petit, ell mateix va perdre una butlleta guanyadora. 

El meu premi era de més d'un milió d'euros.

                             "El problema més gran que he tingut mai" per Sofia Quesada

Tot ca començar un dia que estava passejant amb la meva mare. De sobte ens vam trobar amb una senyora embarassada de més o menys l'edat de la mare.

- Ai, hola!- va dir la senyora.

Jo no interrompia per res del món. Era clar que es coneixien. Van passar entre diverses converses, una d'elles era sobre quins noms podria posar a la criatura. De cop, vaig veure que la mare va fer un gest pel que em vaig sentir obligada a dir alguna cosa.

- Doncs, mentre no li posi Ramona... És que a qui se li acut posar Ramona a una criatura?!

Just dir això, vaig veure que les dues van fer una cara extremadament rara i tan sols amb un "Adéu" es van acomiadar.

- Qui era?- vaig preguntar.- Una antiga amiga que es diu RAMONA!

En sentir aquest nom, vaig fer un "GLUPS" que vaig pensar que havia resonat per tot el carrer.

Enhorabona, micro-escriptors!

"RAZONES POR LAS QUE LA GENTE MIENTE"

Ja tenim el segon micro-relat guanyador de la temporada. Aquest cop s'havia de fer en castellà i la consigna era que es titulés "Razones por las que la gente miente".
Segur que us agrada el relat del Taye Salazar.
Enhorabona, Taye!! ;)

RAZONES POR LAS QUE LA GENTE MIENTE

Me pregunté un dia: ¿Por qué la gente miente? Me lo pensé muchas veces...una, dos y hasta tres... pero no se me ocurría nada. Me vestí y fui a la calle a preguntar a la gente y me tropecé con una persona.

Le pregunté: "Por qué la gente miente?"

Me respondió con una mentira.

Ja tenim PACTES DE CONVIVÈNCIA!

Primer micro relat guanyador!

Ja tenim una primera guanyadora del concurs de micro relats del Club de Lectura dels "Quixotescs".
Ha inaugurat el nostre podi particular l'Emma Salvany i aquí us deixem el seu text per què el gaudiu tots!
Enhorabona, Emma!!!

Micro-relat "Si jo fos invisible"

"Si jo fos invisible - va dir la Cleo- no canviaria res a la meva vida, perquè seria igual que la situació per la que estic passant ara."
Ningú em veu. Les que havien estat les meves amigues des de la llar d'infants fins aleshores, no em parlen, les altres noies de segon de secundària, tampoc.
Tot va començar quan vam entrar a l'ESO. Les meves amigues no paraven de comparar-se entre elles. Qui era la més guapa, prima, esportista... o coses pitjors. Fins que un dia em vaig atipar, em vaig posar davant d'elles i els vaig dir que n'estava tipa i que no importa el físic, només com som. L'endemà no em parlaven i així fins que ningú em deia res.
A mi m'és igual. Jo ja he dit el que havia de dir...

Per a tots els alumnes i famílies de Sisè, aquí teniu els nous horaris.

Per ordre trobareu, primer l'horari de Sisè A i després el de Sisè B.

Endavant amb el nou curs!!!

Benvinguts al #territoriSisè

Un cop més arriba setembre i amb ell una nova "fornada" de nens i nenes sou molt benvinguts a sisè! Serà un curs intens i fantàstic!
Arrenquem!

Viatge a l'Antic Egipte

El projecte Cronos comença a donar els primers fruits i quins fruits!!! Els grups encarregats de l'Antic Egipte han aconseguit traslladar-nos fins a l'època dels grans faraons i ho han fet amb rigor, seriositat i compromís amb la tasca d'ensenyar a la resta dels seus companys aquesta època de la història en què s'han especialitzat.

Han estat dues classes amenes i interessants en què tots hem après moltíssim i ens hem preparat per continuar el viatge al Museu d'Egipte de Barcelona. De ben segur que ara podrem gaudir molt més de la visita!

Moltes felicitats, Ilyà, Ainoa, Ariadna, Albert, Carla, Jordi, Sílvia i Alba!!! I moltes gràcies per les vostres classes!

Fomentant l'esforç

Per aprofundir en el treball de la Resiliència, vam proposar als alumnes de 6è Sant Jordi i Falcons que  pensessin una forma de fomentar l'esforç per mitjà d'un anunci publicitari. Els resultats han estat fantàstics i aquí en teniu dos grans exemples! Molt bé, nois!!!

Felicitats, artistes!

Per fi hem conegut els flamants guanyadors dels Jocs Florals d'enguany!!
Volem felicitar-vos a tots des d'aquí per la vostra participació, però sobretot als grans artistes del vers... Ilyà Abrodos i Jan Vaquero, així com a les grans il·lustradores i creadores dels còmics guanyadors... Júlia Cantudo i Sílvia Sánchez.
Enhorabona!!!

Àfrica! Quin gran continent!

Aquests dies hem arribat ja fins a Àfrica en el nostre estudi de la geografia. Àfrica és un gran continent en tots els sentits, gran en dimensions, gran en cultura, gran en recursos naturals, gran en vegetació i fauna...
Aquí us deixem una web on podreu practicar la situació en el mapa dels diferents països mentre us divertiu.
Clica aquí

Atardecer, Rep. de Djibouti, África

Fotógrafo: Andrés Dapena Boixareu

ENGLISH CAMP IN SANTA PAU

We have come back from our English Camp in Santa Pau (La Garrotxa). What a great experience!

On Wednesday we visited the volcanoes museum in Olot. We saw samples of many things learnt in class. We could also live the feeling of being on an earthquake and it seemed quite real. Then we went to La Fageda d'en Jordà and walked through impressive and beautiful beeches. We found out that we were actually walking on giant bubbles of gas!

After lunch we arrived to our house and went to our rooms.

At night we played a really fun Night Game in Santa Pau. It wasn't scary at all but some of us were a little bit scared this year... Do you remember the stories that we made? Some ended with a “tan tan taaaaan!”

Thursday was the big trip day. We walked to Rocanegra volcano, Santa Margarida volcano and Croscat volcano. It felt good to be inside the cone of a volcano! After 12 km, we were really tired, but we kept on playing football or basketball back in the house. After having a shower we had OUR moment of freedom!! We could walk around the village without our teachers for almost 1 hour! The perfect moment to have fun and buy some “secallones”. Then dinner time and finally the big competition! We will never forget the most romantic Romea and Juliettos, or the yogurt test... What a fun night. That second night we were so tired that most of us fell asleep very easily. Only most of us...

Of course, we remember our two workshops: orientation and sundials, where we learnt and enjoyed at the same time.

We want to thank our monitors and teachers Marina, Marc and Carlota, who helped us discover many interesting things about volcanoes and who always talked in English.

A 3-day adventure that we will never forget. Goodbye La Garrotxa!

Have a look at the complete gallery:

http://www.culturapractica.cat/galeria/primaria/convivencies-en-angles-a-santa-pau

Això és Broadway!

29 de febrer de 2016... Broadway, Manhattan, Nova York, Estats Units... O no???? És la Sala ARC de Cultura Pràctica???? Terrassa??? Barcelona????!!!

Increïble!!! Gran estrena la que han gaudit avui els alumnes d'Infantil, primer, segon i tercer de Primària!

Dues actuacions del Musical de 6è que ha estat rebut pel públic amb gran entusiasme. Un públic entregat que contemplava amb admiració les coreografies de temes que els eren desconeguts i que acompanyava amb les seves veus aquells que els eren més familiars.

Ha estat un bon tastet pel moment culminant que serà l'estrena pels pares dimecres vinent! Abans, però, encara esperem els companys de quart i cinquè! Quins nervis!

Gran feina, artistes!!! ;)

Welcome to Wonderland!

Diu un del fragments més coneguts del clàssic de la literatura infantil Alícia al país de les meravelles:

- He perdut la raó?

- Sospito que sí. Estàs dement. Però et diré un secret. Les millors persones ho estan.

A la vida és imprescindible aquest punt de bogeria que ens faci gaudir del camí i és el nostre desig celebrar-ho i compartir-ho. És per això que sisè ha decidit fer-ho commemorant el 150è aniversari de la publicació de l'obra de Lewis Carrol dedicant la decoració del vestíbul del mes de febrer a aquesta gran aventura.

Us convidem a tots a fer un tomb pel País de les Meravelles!  I donem les gràcies molt especialment al nostre "Sombrerero loco particular", l'Adrià Sadrija! Felicitats, artista!