dimarts, 29 de novembre de 2016

Sabies que...?

Sabies que...? És el títol del darrer micro-relat guanyador. Aquest cop la nostra guanyadora ha estat la Sofia Quesada! Enhorabona,Sofia! Ets una gran escriptora.

"Sabies que...?"
Estimat diari,
Avui ha sigut un dia realmnet estrany per a mi.
Com ja saps, jo, igual que tots els meus companys de classe,som persones que estan tot el dia enganxades a la pantalla. En canvi aquell dissabte,sorprenentment vaig voler anar a la biblioteca, volia aprendre coses "noves". Vaig agafar
un exemplar de "Sabies que...?" i me'n vaig anar cap al parc a llegir una estona. De debò que no era jo! Perquè per primera vegada a la vida em sorprenien coses de les que sempre havia passat. A veure si a tu, diari, et sorpenen tant com a mi... 
Sabies que el so "shhhhhh" per a un nounat és tranquil.litzador perquè s'assembla al so que fa el ventre de la mare? O que és impossible morir aguantant-se la respiració?O que com més micro-relats facis, tindràs més imaginació?

dilluns, 21 de novembre de 2016

Una visita molt especial!

Avui a Sisè hem rebut una visita moooolt especial! 
La Fernanda, el Vicente i en Sasa, educadors de Hlayiseka, que han vingut des de Moçambic i ens han regalat una hora del seu temps compartint amb nosaltres algunes de les seves experiències viscudes a la seva visita a Catalunya (com ara la sorprenent sensació de veure i tocar la neu per primer cop a la vida) però, sobretot, ens han explicat algunes coses més sobre la vida de molts infants a Maputo.
Ha estat especialment emocionant sentir les paraules d'agraïment del Vicente, per la implicació i l'energia que reben per part dels alumnes de la nostra escola i que és per a ells tan i tan important!

Tan debò ens poguéssim teletransportar i anar a passar sovint algunes tardes com aquesta amb tots els nois i noies de Hlayiseka!




video





dissabte, 12 de novembre de 2016

"Los cinco mejores nombres para un villano maligno"

Aquest cop hem posat a prova la imaginació dels nens i nenes de sisè amb el títol ""Los cinco mejores nombres para un villano maligno". Aquesta ha estat l'espurna que ha generat alguns micro-relats molt bons, entre els quals, els alumnes del Club de Lectura han triat aquest, d'en Pau Gil. 
Enhorabona, Pau!

"Los cinco mejores nombres para un villano maligno"
Me llamo Raúl y de mayor quiero ser villano. Tengo cuatro amigos que piensan como yo. Se llaman Oriol, Bastian, Alex y Romero. Nuestro lema es R.O.B.A.R, como indican nuestras iniciales. 
Yo sé que tenemos los mejores nombres del mundo, ya que nos describen tal como somos y como seremos de mayores. Ya hemos cometido grandes robos, como vaciar el museo de Arquímedes, por ejemplo.
Yo soy feliz haciendo esto, así que...seguiré haciéndolo.

dilluns, 7 de novembre de 2016

"A qui esperava la noia del banc?"

"A qui esperava la noia del banc?"... aquesta ha estat la pregunta al voltant de la qual els nois i noies del Club de Lectura dels micro-relats han redactat les seves històries i aquí us deixem la guanyadora... per segon cop un relat de l'Emma Salvany!!!! Moltes felicitats, Emma! Ets una gran escriptora!

"La noia del banc"
La noia del banc...allà asseguda, llegint i rellegint el que semblava una carta. Quan es rendia, plorava. Suposo que la carta era del seu estimat i, segurament, ell li havia promés que es trobarien i mai ho complia. Fins que, un dia de primavera, no la vaig veure a cap banc...no, no!!! No la vaig veure asseguda, però abraçant a un noi sí! 
I així van passar els anys i van crear una família ben gran i sense que ells ho sàpiguem, jo els conec a ells i tota la seva història...perquè sóc un cigne del llac!

dijous, 27 d’octubre de 2016

Un dia "terrorífic"

Aquest curs el Halloween s'ha avançat i avui ha estat un dia "terrorífic"!!!
Hem començat amb un taller de mates fantasmagòric i hem acabat amb un passeig per la "Hounted House" que les teachers i uns quants "actors i actrius" de sisè ens han preparat i cada any es va superant!





dimecres, 26 d’octubre de 2016

Avui és el Sergio García el nou guanyador del nostre concurs de microrelats. La consigna aquest cop era incloure en algun moment l'oració "por eso me siento feliz".
Us convidem a gaudir de la lectura!

"La suerte que tengo"
Tengo mucha suerte por tener unos padres que me quieren, que me cuidan, me alimentan, me pagan mis caprichos... en fin, no es que sea millonario ni nada por el estilo, pero hay gente pobre que no tiene para comer, no se pueden comprar ropa ni ir al colegio ni nada.
Hay gente que dice que los que son millonarios tienen mucha suerte, pero no es así. ¡Por eso me siento feliz!

                                     

diumenge, 16 d’octubre de 2016

"El problema més gran que he tingut mai"

Ja tenim un nou micro-relat guanyador.
Als alumnes del Club de Lectura cada cop els costa més triar-ne un, ja que el nivell va pujant!
Aquest cop els alumnes han triat la història de l'Àlex Ramírez per l'originalitat de la trama. Moltes felicitats, Àlex!
Val la pena remarcar també l'esforç que estan fent molts alumnes per crear històries autènticament bones. És per això que avui publiquem la guanyadora i una més ;)

"El problema més gran que he tingut mai" per Àlex Ramírez
El problema més gran que he tingut  mai va ser el 20 de juliol de 2011. Aquell dia feien el sorteig de la Loteria i la meva mare m'havia donat la butlleta per que la guardés. El número era el 28.076. Quan va arribar la nit, van fer el sorteig. Com sempre, van començar a dir nombres i just quan em vaig adonar que havia perdut la butlleta...van dir el 28.076.
Quan el meu pare es va adonar de que l'havia perdut, em va esbroncar d'allò més, però després es va enrecordar que quan era petit, ell mateix va perdre una butlleta guanyadora. 
El meu premi era de més d'un milió d'euros.

                             "El problema més gran que he tingut mai" per Sofia Quesada
Tot ca començar un dia que estava passejant amb la meva mare. De sobte ens vam trobar amb una senyora embarassada de més o menys l'edat de la mare.
- Ai, hola!- va dir la senyora.
Jo no interrompia per res del món. Era clar que es coneixien. Van passar entre diverses converses, una d'elles era sobre quins noms podria posar a la criatura. De cop, vaig veure que la mare va fer un gest pel que em vaig sentir obligada a dir alguna cosa.
- Doncs, mentre no li posi Ramona... És que a qui se li acut posar Ramona a una criatura?!
Just dir això, vaig veure que les dues van fer una cara extremadament rara i tan sols amb un "Adéu" es van acomiadar.
- Qui era?- vaig preguntar.- Una antiga amiga que es diu RAMONA!
En sentir aquest nom, vaig fer un "GLUPS" que vaig pensar que havia resonat per tot el carrer.

Enhorabona, micro-escriptors!