diumenge, 15 d’octubre de 2017

Preguntas con Pregunta Preguntando

I us preguntareu... què és aquest títol tan estrany? Doncs no és res més que el títol del darrer micro-relat guanyador en el nostre concurs setmanal en què la consigna era que aparegués l'oració "Alicia, me gustaría preguntarte algo".  Així, que no us el perdeu, amb tots vosaltres..."Preguntas con Pregunta Preguntando" del gran Arnau Artigas (el nostre paracaigudista preferit;)




Hola, soy Pregunta Preguntando y hoy en el concurso tenemos a Alicia y a Mentidoro.
El primer turno es para...¡Alicia! Primera pregunta:
- Alicia, me gustaría preguntarte algo...¿A ti te gustan los alumnos de sexto?
- Sí, son los mejores niños del mundo y trabajan muy, pero que muy bien.
La respuesta es...¡CORRECTA! Cien puntos para Alicia.


dimecres, 4 d’octubre de 2017

La Jana Valls torna a guanyar!

La Jana Valls s'ha tornat a situar en primera posició en el concurs de microrelats per segon cop consecutiu. Els seus companys han tornat a triar el seu relat com el millor d'aquesta segona edició.
Què podem dir? Mooooltes felicitats, Jana! 
Qui sap? Potser estem davant d'una futura gran escriptora! ;)

"Raons per les que la gent menteix"
Ahir a la nit, escoltant les notícies, em vaig sorprendre molt i de manera molt negativa. Vaig sentir que a una escola de Manresa s'havien creat diverses baralles a partir de diversos conflictes. Tot seguit, van entrevistar a un testimoni i el primer que va dir va ser que ell no estava involucrat a la baralla. De cop i volta, van emetre un vídeo on ell es veia clarament dins del conflicte. Vaig anar cap als meus pares i els vaig preguntar: "Per quines raons la gent menteix?"

diumenge, 1 d’octubre de 2017

Si yo fuese invisible

"Si yo fuese invisible" és el títol del primer micro-relat del curs. La nostra primera guanyadora de la temporada, per votació dels seus companys, ha estat la Jana Valls.
Aquí us deixem la seva història. Enhorabona, Jana! ;)

SI YO FUESE INVISIBLE 
Todo empezó en el Colegio Mayor de Madrid, un doce de septiembre. Era mi primer día de clase y el primer día que entraba allí. La gente me miraba raro, me sentía observado. Me parecía que no iba a hacer muy buenos amigos.
Un día, a la hora del recreo, se me acercó un grupo de niños, advirtiéndome de que no lo iba a pasar muy bien en aquel colegio. Y en ese preciso momento pensé: ¡Si yo fuese invisible!

Benvinguts al nou curs!

Una vegada més, iniciem un nou curs. Aquest cop ho fem acompanyats de dos grups "siderals" ;) Sisè A "Cassiopea" i Sisè B "Andròmeda". Així que a partir d'ara en tindreu notícies sovint, només entrant aquí.
Recordeu que us convidem a registrar-vos i a deixar els vostres comentaris, sempre des del respecte.
Us hi esperem!

Adelmai i Alícia

dimarts, 14 de febrer de 2017

"Tengo una condición"

El Sergio Borrego ha arrasat en la votació dels micro-relats, obtenint deu vots d'un total de setze amb aquesta història que us portem avui.
Moltíssimes felicitats, campió!
"Tengo una condición"
Hola, soy Pedro. Me he metido en un lío, os explicaré lo que ha pasado. Resulta que a mi me encanta ir a comprar, le pedí a mi madre que me dejara ir a hacer la compra i ella estuvo de acuerdo, pero me dijo: "Con una condición, me devolverás el cambio." Yo asentí con la cabeza. Me dio 50 euros,me los metí en el bolsillo y fui al supermercado. Cogí lo que ponía en la lista, me metí la mano en el bolsillo y... empecé a sudar... ¡lo único que había era un agujero más grande que mi puño!
Entonces miré uno de los tomates que había comprado y pensé: "Ya verás mi madre, con lo rata que es, tendré el culito así de rojo durante un tiempo."
Treinta minutos más tarde...tenía razón.

diumenge, 5 de febrer de 2017

El Joel torna a soprendre amb el seu micro-relat!

Atenció, tenim un guanyador "repetidor"!!! En Joel Magdaleno ha tornat a captivar als seus companys de Club de lectura amb el seu nou micro-relat que ens ha sobtat, sobretot, per la seva originalitat. Amb la consigna "heu d'utilitzar la frase - Jo voldria poder...- aquí teniu la història que ens ha escrit el Joel.
Enhorabona de nou, campió!

DIARI D'UN GUERRER
22/4/81 
Estimat diari, avui és el primer dia que entrem en territori enemic. Estic amb sis companys, un d'ells és el meu millor amic i a més, és qui em cobreix. Som a Afganistan, a un pis franc, esperant reforços.
25/5/81
Ho sento, diari, no he pogut escriure't gens, hem tingut uns quants problemes, però hem sortit vius. Escolta, diari, per si no et puc tornar a escriure...vull que sàpigues que ets un bon amic.
3/11/89
Hola, diari, sóc un company del teu amo, haig d'explicar-te que ha mort d'un infart. Però segur que estarà bé al cel perquè va fer un bon servei al Sills.

Diari: Ara voldria poder dir-li que no hi haurà ningú com ell.

dissabte, 28 de gener de 2017

Mireu, mireu...

Us heu fixat quines cares fan els alumnes del Club de Lectura de l'Odissea??? Què els passa?
Ahhhhh! Ja ho veig! Estan d'estrena!
Mireu, mireu,  on estan asseguts i on recolzen els llibres! Es tracta d'un nou invent que els permet disposar d'una petita taula per recolzar el llibre o la llibreta que utilitzen per prendre notes i treballar.
Se'ls veu contents! ;)